Tot té un principi i un final...

S'acaba l'any, s'acaba el bloc. La veritat és que al començament tot era nou i va costar adaptar-se a aquest nou programa, a actualitzar-lo els dies que s'havia d'actualitzar, però realment ha estat molt útil. Si l'hagués de descriure amb una paraula, podria dir que és un Bloc Treballador, on s'hi engloben tots els meus treballs i els meus resultats. Cert que amb els dies he anat agafant més pràctica al fet d'actualitzar-lo i poder penjar-hi coses útils per les assignatures per tal de portar-lo al dia. El fet és que aquest és el resultat i aquí es reflecteix tot l'esforç durant aquests mesos.

Aquest mòdul ha estat satisfactori. D'una banda, tot i la vergonya, he pogut realitzar activitats que m'han ajudat a perdre-la, que m'han ajudat a ser més forta, a posar en pràctica les meves virtuts orals i m'han ajudat a corregir els errors que faig. Globalment, puc dir que estic molt satisfeta de com he encarat els estudis i, sobretot, satisfeta de les ganes que hi he posat a l'hora de treballar. M'agradaria, doncs, presentar-vos el meu bloc: "Dossier Sònia". És un gran recopilatori de totes les activitats realitzades al mòdul de Processos i Contextos Educatius II, format per COED i per GITIC.

En especial, m'agradaria destacar tres entrades en les quals m'he sentit més a gust treballant, on els programes que he fet servir han estat de gran utilitat i on he pogut treure'n més suc. Així, doncs, m'agradaria presentar-vos l'entrada de les Taules Rodones. Dins d'aquesta entrada, podreu gaudir dels diferents temes treballats per grups a l'aula i d'una reflexió personal després d'haver-les exposat totes. Seguidament, una de les activitats que més por em va fer al començament i amb la qual vaig estar somiant durant uns dies va ser la recitació. A l'entrada de la Recitació he volgut exposar el poema que vaig fer acompanyat del vídeo que un dels meus companys va gravar durant la meva recitació. Finalment, m'agradaria destacar el treball que més m'ha agradat realitzar i exposar, amb el què vaig poder compartir idees amb una companya amb la que habitualment no faig els treballs. El treball del que us parlo és el Territori. A l'entrada del territori d'aquest bloc, podreu gaudir d'un programa utilitzat a GITIC, anomenat Prezi, especial per fer presentacions un pèl originals, acompanyat de la presentació del nostre treball. Personalment, ha estat el treball que més m'ha agradat ja que he pogut compaginar les dues assignatures del bloc en una. A més, el treball va ser molt enriquidor i vaig aprendre'n molt, a més de la diversió que va comportar pels vídeos que hi trobem.

Pel que fa a GITIC, m'agradaria exposar la meva satisfacció personal per haver tingut la oportunitat d'aprofundir en programes tan útils com els que ens han ensenyat. Doncs m'agradaria destacar les tres entrades més rellevants que curiosament coincideixen amb els programes que més utilitat m'han aportat. Primerament, m'agradaria destacar l'entrada del programa Movie Maker. Seguidament, m'agradaria destacar l'entrada del Cmap Tools per la seva gran utilitat, ja que és molt més pràctic utilitzar aquesta mena de programes que no pas haver de fer esquemes amb el Word 2007. Finalment, m'agradaria destacar l'entrada compartida amb l'altra assignatura del mòdul que és l'entrada del territori.

Espero que el meu bloc us pugui ajudar i enriquir amb els treballs que he realitzat i espero poder seguir disfrutant d'aquestes noves maneres d'aprendre, fent aquesta mena de treballs i compartint aquestes experiències amb els meus companys. Doncs bé, ha arribat l'hora de dir "Bloc, feliç any 2011!"



Sònia Oliver. Nadal 1992



Bon any nou!!!

Sònia Oliver

Redes 2.0 Punset

El vídeo penjat al Blink sobre l'entrevista realitzada per Punset a Marc Prensky, un expert de videojocs i aprenentatge que veu l’educació del futur i vol trencar amb tot el que hi ha ara, ens desvetllen alguns dels secrets de l'educació dels nens d'avui en dia i ens informa de les seves necessitats.

"El profesor del siglo XXI ha de preparar a sus estudiantes para un futuro incierto"

Amb aquesta cita comença l'entrevista. La necessitat d’una renovació a l’educació comença a sobrepassar els límits i és, doncs, en aquesta entrevista on ens explica el perquè d'aquesta necessitat. Aquest canvi pedagògic ha de tenir en compte el gran paper de les noves tecnologies.

Els nens d’ara són diferents als d’abans. Per tant, també s’ha de transformar la manera d’ensenyar d’abans a una actual. Per adquirir això, fa falta adquirir noves habilitats, noves competències. No obstant, no hem de deixar la idea d'aprendre a treballar en equip, gestionar les emocions bàsiques i universals amb les què venim al món, a més.

Com podem aconseguir que els alumnes estiguin més centrats en el seu propi aprenentatge? Quin és el paper del professor a l’aula al segle XXI? Quina és la funció de la tecnologia en el procés d’aprenentatge del segle XXI? Aquestes són algunes de les qüestions que Punset planteja a Prensky a la seva entrevista. "Els ordinadors i els videojocs no són tan dolents com diuen" – afirma Prensky, perquè ens diverteix, ens impliquen apassionadament, són conflicte, competició, repte i oposició, són regles i això comporta una disciplina i uns objectius. Cert és que s'ha demostrat que els qui van jugar a videojocs quan eren petits ara són millors a la seva professió. Són millors metges, millors músics, els que han jugat a videojocs. Els videojocs t’ensenyen a assumir riscos, a prendre bones decisions. Aconseguir que els pares i fills juguessin al mateix joc faria que es cooperés més amb els pares. I és que el fet que els nens vulguin jugar a aquesta mena de jocs no significa que siguin uns nens reservats.

Cada cop, els jocs són més realistes i és més fàcil posar-t’hi dins. Poder crear el teu personatge i personalitzar-lo et fa desenvolupar la creativitat. Valors tan importants com el civisme, la solidaritat, l' empatia, la tolerància, paciència, comprensió és el que s’ha de posar en marxa per anar assolint els nivells dels jocs. El joc necessita llibertat, un rol, una posició lliure. Quan veus un ull que et controla, el joc es reprimeix. Per això és important la idea que els pares deixin jugar als seus fills i no limitin les seves possibilitats.

Durant l'entrevista es parla del concepte de "Natius digitals" i "Immigrants digitals". Aquests conceptes volen dir que neixen amb videojocs. Certs estudis, tal i com afirma Prensky a l'entrevista, afirmen que un nen es passa 5.000 hores llegint i 10.000 hores jugant a videojocs. La xifra de la generació antiga és molt diferent, conseqüència que fa el fet que llegir fa que hi hagi una història, mentre els videojocs porten una decisió ràpida. Una persona "immigrant digital", com pot ser una persona de la tercera edat, es farà amb aquesta tecnologia amb més dificultat,  pel simple fet que necessitarà crear la necessitat de donar-li un ús (exemple: telèfon i telèfon mòbil). Ningú es pregunta si es necessita o no, però s’ha anat incorporant.

És important que els pares entenguin que un videojoc no és només un problema que costa 50 euros, sinó que per als nens és un repte, una manera de resoldre aquests problemes. És important felicitar-los en lloc de dir que deixin de jugar. Segons s'explica, quan abans es comprava un equip tecnològic, el primer que es feia era llegir les instruccions. Ara, el primer que es fa és posar-lo en marxa. Prensky afirma que "Experiencias diversas comportan estructuras cerebrales diferentes y que la estructura cerebral de alguien que ha crecido con los videojuegos es diferente a la de alguien que no lo ha hecho." Independentment de quines siguin, les experiències que vivim influeixen al nostre cervell. D'altra banda, ens preguntem si el problema que tenen els natius digitals és que no saben centrar l’atenció a un sol problema. El més important per a una persona és l’atenció. Tal i com s'argumenta a l'entrevista, es va fer un experiment: uns nens mirant la televisió i uns altres nens mirant un videojoc. Tots dos saben què està passant. L’important és que no totes les coses requereixen la mateixa atenció. No només ens hem de centrar en fer una cosa a la vegada (conduir i escoltar música), sinó que podem enfocar la nostra atenció cap a diversos punts a la vegada.

En una classe tradicional, les classes eren molt més uniformes, molt més dirigides i pautades. La incorporació de la tecnologia ha incorporat una diversitat enorme, de tal manera que pots tenir un alumne realitzant una activitat, un altre grup d’alumnes realitzant una altra activitat i cadascun aprèn quelcom diferent. La tecnologia ens ajuda a saber cooperar amb els altres, accedir a la informació, realitzar les teves pròpies presentacions, els teus propis dissenys, aprendre altres idiomes o a llegir. L’educació ha d’adaptar-se a les necessitats futures dels alumnes. No obstant, tot això també té uns riscos. Per això l’alumne ha de ser responsable davant aquest aprenentatge. Hi ha molts perills a Internet, perills de mostrar dates personals, perills que et facin perdre una visió de la realitat, etc.

El canvi que està demanant l’educació ha de ser realista, adaptat al moment actual. No podem estar amb mètodes del segle XIX a classes del segle XXI. No és que els nens no puguin prestar atenció, sinó que ells decideixen no prestar atenció. Segons el que els interessa, es mostren més o menys atents. Quan els nens no es mostren atents a classe és perquè pensen que a fora poden fer quelcom més poderós. Els nens són capaços de passar-se tantes hores davant un ordinador perquè obtenen quelcom a canvi. Vivim en una era de pantalles. No sempre serà així. Va haver-hi un temps en què els nens no aixecaven el cap dels llibres i la gent es queixava. Ara, els hi encantaria tornar a aquella època i, actualment, el deure de les escoles és motivar als alumnes. Per això els mestres no desapareixeran. I bé, com podem obrir la llum del seu interès perquè estiguin atents? Una resposta tan senzilla com la que dóna Prensky: "Amb allò que més els hi apassiona."

Els nens són coets. Són ràpids, difícils de controlar, necessiten ser programats, bons pilots, etc. però tenen un retorn potencial enorme. És el que hem de descobrir. Si els estudiants són coets, què són els educadors? Per això, l’educació és una ciència espacial. Els coets obeeixen a les regles de la física, però a vegades no sabem a qui obeeixen els nostres nens. No solament hem de preparar-los pels exàmens, a llegir, a escirure, sinó pel futur desconegut.

"La antigua forma de ensenyar es aburrida. La nueva se basa en que los chicos aprendan solos"

EDUTEKA, el bloc compartit

La Roser Pla, la Lidia Siles, la Paula Modol i jo som les components del bloc compartit anomenat EDUTEKA.

EDUTEKA és una pàgina web on hi podem cercar articles d'interès de diversos programes, com per exemple Scratch, PDI, Aules 2.0, etc. Aquesta web connecta i aporta informació per a altres usuaris, els quals els hi facilita conceptes per documentar-se sobre el tema. A més, aquest blog donarà dades sobre temes que els hi interessi. Concretament, el blog aportarà informació sobre alguns temes concrets, com per exemple eines de traducció i transcripció, les TIC a l'aula 1x1, Internet com a font de documentació, entre d'altres.

Aquí us deixem la nostra presentació amb la qual vam finalitzar i englobar el nostre blog.

Benvinguts a Eduteka on Prezi

Apunts de Comunicació Oral, Escrita i Digital

Em sembla acertat poder enriquir el meu blog amb els apunts fets a classe i ampliats de patatabrava, pàgina web en la qual es troben apunts de totes les Universitats de Catalunya, en concret, també s'hi troba la nostra facultat.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL

COMUNICACIÓ NO VERBAL

- Ocupa el 50% o 70% de la comunicació.

- Quan la població és va multiplicar molt, va haver d’aparèixer la comunicació verbal, perquè sinó ja no podien comunicar-se.

- Els primats també tenen un llenguatge verbal, fins i tot, tenen diferents “llengües”.

- El llenguatge NO VERBAL és la base del llenguatge humà. Ex: nadó/mare, encara que el nadó no parla s’entenen perfectament.

- Olor: molt important, et recorda a la família, el lloc, la situació...

- Tacte: en emocions és molt important: hormones de la felicitat (ENDOFÍNES)-> vareta màgica.

- Veu: moltes vegades diu més que les paraules: TE DIT QUE NO ESTIC ENFADAT!

- Mirada: els ulls comuniquen molt: por, agraïment, alegria...

EXPRESSIÓ ORAL

-Correcció fonètica:

-          Base articulatòria: pronunciar bé les paraules (s'ha de fer bé: vocalitzant, obrint la boca, tenint consciència de 'parlar bé en públic'.

-          Hem de vetllar perquè la fonètica de tots sigui l'adequada.

-          És molt important fer elisions (Ex. Quina hora és? -> Quinorés?).

-          Les paraules compostes tenen dues síl·labes tòniques -> cOliflOr.

-          També els adverbis acabats en -ment tenen dues síl·labes tòniques -> violEntamEnt.

-          Pronunciem consonants malament.

-Fluïdesa:

-          Això vol dir que una persona ha de ser capaç d'expressar-se amb màxima naturalitat, d'una manera estructurada i coherent (que no hi hagi mots paràsits).

-          Relacionada amb la claredat de la IDEA que volem exposar.

-          Si no hi ha idea no es pot expressar i no hi ha discurs possible.

- Entonació:

-          Cada llengua té la seva entonació: EX. CATALÀ no és igual al CASTELLÀ (preguntes).

-          PAUSES: tenen un gran sentit (pots canviar molt el sentit de les oracions si no fas les pauses correctament).

- Riquesa de vocabulari:

-          L'expressió és rica quan aconsegueix explicar les idees amb les paraules més adequades.

-          Un bon llenguatge és agradable de sentir quan es manté en el seu nivell i amb harmonia, evita les repeticions o tendeix a la CLAREDAT.

-          Idees amb precisió (no ambigües); procura augmentar el vocabulari base; millora el significat d'un nom, acompanyant-lo d'un adjectiu ben escollit; millora el significat d'un verb acompanyant-lo d'un adverbi.

-          Utilitza figures literàries: comparacions, metàfores, personificacions...

-          JOSEP RUAIX: CCC: clar, concís i correcte.

- Precisió del significat:

-          Es refereix al lèxic, al vocabulari...

-          Semàntica, vol dir significat.

-          S'han de sobrepassar els mots genèrics, s'han de dir els més específics.

-          Bàsic no vol dir pobre -> els nens aprenen especialitzacions. Ex. tipus de sabates, noms dels animals...

- Absència de barbarismes:

-          La presència de barbarismes fa baixar la qualitat del llenguatge.

-          Actualment la gran preocupació del català són els anglicismes (parking, 'dia després', airbag, sky line...).

-          Això no vol dir que no s'acceptin paraules d'altres idiomes.

- Ús de frases fetes i refranys:

-          FRASE FETA: és una manera de dir una cosa amb paraules que en realitat volen dir una altra (anar amb peus de plom, fer cinc cèntims, tocar el dos, ficar-se de peus a la galleda...). Només s'expressa una idea.

-          REFRANY: és una frase que en sentit directe o al·legòric i generalment de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici, en que es relacionen almenys dues idees (sol roig, pluja o vent; de mica en mica s'omple la pica; pel maig cada dia un raig; per l'abril aigües mil; allà on vagis, fes el que vegis; al cul del sac es troben les engrunes...).

-          És un fet reconegut que l'ús de refranys i frases fetes milloren el llenguatge (li proporcionen vitalitat i precisió).

-          Es perd el costum de la llengua oral, que era la forma de transmetre-ho.

-          Abans hi havia més gent a les cases, no hi havia diners per sortir, ni televisió... Es reunien i s'explicaven contes, rondalles...-> amb la pressa tot això s'ha perdut, no hi ha temps.

-          Tots el mestres han de ser conscients i treballar-ho.

- Morfosintaxi genuïna:

-          És important que tinguem clares les normes i criteris de la llengua (que no es barregin amb cap altra llengua).

-          El català i el castellà, per exemple, a vegades tenen estructures totalment diferents.

-         Ex: Nunca me llama (el no va inclòs), mai no me truca (s'ha de posar el NO).

-         Ex: CD amb preposició en castellà, CD sense preposició en català. (DE PERSONA).

-         Ex: De/a/en + que en castellà, en català mai es posa PREPOSICIÓ + QUE.

-         Ex: les no és LIS -> això no existeix.

- Ús correcte dels verbs:

-          En català, els verbs més bàsics, els més utilitzats, són irregulars: anar, fer, ser, tenir... per això és molt important saber els verbs.

-          Ús correcte dels temps verbals. Ex: havent sopat, és millor que després de sopar.

-          Perífrasis verbals: obligació -> haver de, caldre (que)...; prohibició -> deure...

EXPRESSIÓ ESCRITA

- Correcció ortogràfica:

-          Massa tolerància amb l'ortografia, és tan important que s'entengui com que estigui ben escrit.

-          Un mestre ha de dominar les regles ortogràfiques.

-          És molt difícil assolir l'ortografia complerta, per no dir IMPOSSIBLE.

- Estructuració del text.

-          S'ha escrit molt sobre això.

-          Redactar és ordenar-se (ordenar el pensament).

-           Abans d'escriure hem de parar-nos a pensar que és 'el que volem escriure' (ordenar, buscar paraules claus, rumiar el final...).

-          Al acabar és imprescindible REVISAR!

-          Un text ha de tenir:

-          ADEQUACIÓ -> propietat que permet adaptar el text a la situació comunicativa: objectius, destinatari, intencionalitat...

-          COHERÈNCIA -> propietat que assegura la significació global del TEXT (principi relació amb final).

-          COHESIÓ -> propietat que relaciona les diferents unitats d'un text: paràgrafs i oracions (cal tenir en compte: puntuació, verbs, tractament, persona...).

- Puntuació:

-          És un intent de gravar l'entonació en el text escrit.

-          Les pauses són molt importants.

-          Per aplicar bé la puntuació és imprescindible conèixer bé la funció de tots els signes (utilitzar-los malament pot fer canviar el sentit).

-          També és imprescindible conèixer els usos prohibits, optatius i obligatoris de tos els signes.

-          -Ex: subjecte - verb- complement directe (mai comes entre ells).

- Riquesa de vocabulari:

-          L'expressió és rica quan aconsegueix explicar les idees amb les paraules més adequades.

-          Un bon llenguatge és agradable de sentir quan es manté en el seu nivell i amb harmonia, evita les repeticions o tendeix a la CLAREDAT.

-          Idees amb precisió (no ambigües); procura augmentar el vocabulari base; millora el significat d'un nom, acompanyant-lo d'un adjectiu ben escollit; millora el significat d'un verb acompanyant-lo d'un adverbi.

-          Utilitza figures literàries: comparacions, metàfores, personificacions...

-          JOSEP RUAIX: CCC: clar, concís i correcte.

- Precisió del significat:

-          Es refereix al lèxic, al vocabulari...

-          Semàntica, vol dir significat.

-          S'han de sobrepassar els mots genèrics, s'han de dir els més específics.

-          Bàsic no vol dir pobre -> els nens aprenen especialitzacions. Ex. tipus de sabates, noms dels animals...

- Absència de barbarismes:

-          La presència de barbarismes fa baixar la qualitat del llenguatge.

-          Actualment la gran preocupació del català són els anglicismes (parking, 'dia després', airbag, sky line...).

-          Això no vol dir que no s'acceptin paraules d'altres idiomes.

- Ús de frases fetes i refranys:

-          FRASE FETA: és una manera de dir una cosa amb paraules que en realitat volen dir una altra (anar amb peus de plom, fer cinc cèntims, tocar el dos, ficar-se de peus a la galleda...). Només s'expressa una idea.

-          REFRANY: és una frase que en sentit directe o al·legòric i generalment de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici, en que es relacionen almenys dues idees (sol roig, pluja o vent; de mica en mica s'omple la pica; pel maig cada dia un raig; per l'abril aigües mil; allà on vagis, fes el que vegis; al cul del sac es troben les engrunes...).

-          És un fet reconegut que l'ús de refranys i frases fetes milloren el llenguatge (li proporcionen vitalitat i precisió).

-          Es perd el costum de la llengua oral, que era la forma de transmetre-ho.

-          Abans hi havia més gent a les cases, no hi havia diners per sortir, ni televisió... Es reunien i s'explicaven contes, rondalles...-> amb la pressa tot això s'ha perdut, no hi ha temps.

-          Tots el mestres han de ser conscients i treballar-ho.

- Morfosintaxi genuïna:

-          És important que tinguem clares les normes i criteris de la llengua (que no es barregin amb cap altra llengua).

-          El català i el castellà, per exemple, a vegades tenen estructures totalment diferents.

-         Ex: Nunca me llama (el no va inclòs), mai no me truca (s'ha de posar el NO).

-         Ex: CD amb preposició en castellà, CD sense preposició en català. (DE PERSONA).

-         Ex: De/a/en + que en castellà, en català mai es posa PREPOSICIÓ + QUE.

-         Ex: les no és LIS -> això no existeix.

- Ús correcte dels verbs:

-          En català, els verbs més bàsics, els més utilitzats, són irregulars: anar, fer, ser, tenir... per això és molt important saber els verbs.

-          Ús correcte dels temps verbals. Ex: havent sopat, és millor que després de sopar.

-          Perífrasis verbals: obligació -> haver de, caldre (que)...; prohibició -> deure...

- Cal·ligrafia i pulcritud:

-          Una bona presentació incideix molt en la primera impressió.

-          Estar net pot pujar la nota.

-          La informació ens ha ajudat a una millor pulcritud.

-          CAL·LIGRAFIA: exigents/radicals, s'ha de fer bé perquè els infants es fixen.

REGISTRES SOCIALS

- Registre vulgar:

-          Vinculat al registre col·loquial, però hi abunden els vulgarismes.

-          S’utilitza en contextos no formals, entre interlocutors de baix nivell cultural.

-          Utilitza un grau alt d’incorreccions que l’aparta de la norma lingüística i de la norma social.

- Argots:

-          Són la parla privada d’un grup social que es considera diferent dels altres, per la qual cosa presenta una funcionalitat críptica de llenguatge secret.

-          No són un tipus de discurs en sentit complet, sinó que es redueixen a un lèxic especial.

-          Podem trobar diverses manifestacions de l’argot entre l’ètnia gitana, els drogoaddictes, els estudiants, els politics, els toreros...

- Registre col·loquial:

-          Respon als usos privats de la llengua: termes de la vida quotidiana, finalitats subjectives...

-          Sol ser un registre oral. Hi ha una interacció entre l’emissor i el receptor, que presenten una relació personal concreta.

-          Té un grau de formalitat baix.

-          És un tipus de text poc elaborat, espontani, que usa sovint elements no verbals.

- Registre estàndard:

-          Es considera el registre neutre, entre els usos més formals i els menys informals.

-          És el registre usat a l’ensenyament, en les publicacions i en els mitjans de comunicació.

-          Usa les formes lingüístiques de la norma gramatical.

- Registre periodístic:

-          Pot acostar-se a altres registres, ja siguin més formals o menys.

-          Es pot manifestar tant en el nivell oral com en l’escrit.

-          Té una funcionalitat explicativa. El contingut s’estructura responent a les sis preguntes bàsiques: qui, què, quan, on, per què, com.

-          Presenta formes textuals pròpies: notícia, reportatge, entrevista...

- Registre publicitari:

-          S’utilitza en textos breus que busquen una adhesió a una causa o ideologia.

-          Utilitza sovint recursos retòrics.

-          Té un grau de formalitat alt.

-          Empra sovint les imatges gràfiques.

- Registre cientificotècnic:

-          Es caracteritza per la claredat, precisió i concisió. Té una necessitat explicativa.

-          Requereix una formació cultural en els usuaris del registre.

-          No empra figures estilístiques ni cap tipus de recurs retòric.

-          Presenta molts termes propis, segons l’especialitat tècnica.

-          Hi abunden els neologismes i tecnicismes.

-          Té models textuals particulars que requereixen una formalitat alta.

- Registre juridicoadministratiu:

-          S’utilitza en els intercanvis comunicatius entre l’Administració i els ciutadans.

-          Té un alt nivell de formalisme.

-          Es manifesta sobretot en els textos escrits.

-          Presenta uns models textuals específics.

- Registre literari:

-          És l’utilitzat en els textos literaris.

-          Té un grau màxim d’elaboració formal.

-          Presenta una elaboració estètica elevada.

-          No hi ha interacció directa entre els interlocutors.

-          Potencia l’efecte connotatiu de les paraules.

-          Empra recursos retòrics.

-          És producte d’un context i d’una tradició sociocultural.

TIPOLOGIES TEXTUALS

- Text expositiu:

-          Finalitat: transmetre coneixements d’una manera detallada i estructurada.

-          Estructura: títol i cos (introducció, desenvolupament i conclusió/opinió fonts d’informació).

-          Elaboració: planificació i redacció.

- Text instructiu:

-          El text instructiu basant en procediments i receptes serveix per fixar o descriure una sèrie d’accions que cal fer per aconseguir algun objectiu.

-          Finalitats: ordenar o induir; aconsellar, recomanar; prohibir; descriure processos.

-          Estructura: títol, ordenació de les accions i dibuixos, esquemes o gràfics.

-          Elaboració: planificació i redacció.

- Text narratiu:

-          El text narratiu és una forma d’expressió que consisteix a contar fets reals o irreals protagonitzats per uns personatges en un espai i en un temps determinats. El text narratiu tant pot ser escrit com oral. Exemple: rondalles, faules, llegendes, contes...

-          Finalitat: contar fets reals o irreals protagonitzats per uns personatges en un lloc i espai concrets.

-          Estructura: títol breu i clar, plantejament dels fets, desenvolupament dels fets i final/conclusió de la narració.

-          Elaboració: planificació i redacció.

- Text poètic:

-          El text poètic consisteix en l’expressió d’idees, sentiments, sensacions i experiències a través d’un llenguatge precís amb la intenció de transmetre bellesa, plaer estètic, al lector.

-          Finalitat: expressa idees, sensacions, sentiments i experiències destacant-ne la bellesa formal.

-          Estructura: extensió variable, tema en forma de versos i estrofes, utilització d’uns criteris formals i mètrics.

-          Elaboració: planificació i redacció.

- Text descriptiu:

-          Descripció de personatges:

-    Finalitat: reproduir els trets físics i psicològics dels personatges.

-    Estructura: objectiva: odre lògic en l’enunciat dels elements observats; subjectiva: presència de sentiments i sensacions de l’autor.

-    Elaboració: planificació i redacció.

-    Exemples: retrats, autoretrats, caricatures...

-          Descripció de llocs:

- Finalitat: reproduir amb precisió imatges i fragments de la vida real.

- Estructura: objectiva o subjectiva.

- Elaboració: Planificació i redacció.

CONTE I RONDALLA

- Conte/Rondalla: el conte és mes curt i la rondalla normalment és de transmissió oral, tots dos serveixen per entretenir i alliçonar.