AUTOAVALUACIÓ DE LA RECITACIÓ

ELECCIÓ DEL TEXT

He escollit el poema “Novembre” de Miquel Martí i Pol, el qual està composat de vint-i-sis versos de set síl·labes cadascun aproximadament. El poema, doncs, era força extens. A més, vaig trobar força positiu el fet que hi hagués dificultats per a la seva recitació, ja que vaig trobar forces entrebancs respecte a alguns versos que eren força similars.

EXPRESSIÓ ORAL

En conjunt, l’expressió oral ha estat positiva. El poema no era dels més difícils ja que el vocabulari utilitzat era força simple i la construcció de les frases era entenedora. No obstant, els nervis han pogut amb mi en algun moment i, doncs, en una ocasió s’ha interromput la recitació. Tot i això, he pogut tornar-me a enganxar ràpidament.

MIRADA

Al començament, he anat mirant les cares dels companys, observant-los d’una punta a l’altra de la classe i fixant-me en la seva atenta mirada, però en una ocasió he trobat una companya que m’ha transmès molta seguretat i tranquil·litat. Aleshores, me l’he quedat mirant més estona que als altres companys. En cap moment no he mirat al terra i al sostre. Sempre he mantingut la meva mirada a l’alçada de la cara de la meva audiència.

VEU

La veu no era tremolosa, al contrari, he vocalitzat molt bé i l’entonació del poema ha estat bona. Els nervis els duia més que res a la panxa i aquests no s’han vist reflectits a la veu durant la recitació. Pel que els meus companys m’han afirmat, la meva veu ha arribat a les seves orelles. Tot i quedar-me en blanc pels nervis durant dos segons, no he dit cap barbarisme.

POSTURA

Durant tota l’exposició, he tingut les cames paral·leles i els braços davant aguantant el paper del poema, deixant mostrar tota la meva postura sense amagar cap part del meu cos. A mesura que anava canviant la meva mirada respecte als meus companys, he anat balancejant el meu cos d’una banda a l’altra, canviant el meu propi pes de peus.

GESTICULACIÓ

Pràcticament, no hi ha hagut gesticulació. Tot i haver-me proposat els minuts abans de la recitació que havia de gesticular, els nervis han pogut amb mi. La única gesticulació (si així es pot considerar) ha estat anar doblegant el paper de suport durant la recitació. Degut als nervis i la contínua pregunta de “I si em quedo en blanc?”, m’he mantingut força rígida.

CONTROL DELS NERVIS

Tot i que exteriorment no es notaven, els nervis eren els protagonistes de les sensacions que estava experimentant. Podria considerar que he perdut els nervis en el moment en què he barrejat dos versos i això ha fet que em quedés en blanc. Aquell moment ha estat on el meu nerviosisme s’ha exterioritzat més.

ALTRES

El conjunt era força bo. Tot i que en el moment en què canvio d’ordre dos versos em poso més nerviosa, sé sortir-ne amb naturalitat i denotar una certa tranquil·litat a l’audiència. En aquell moment, les ganes de seguir recitant el poema i no quedar-me callada destacaven per sobre de totes les altres sensacions. No obstant això, la veu ha estat molt clara i, tot i els nervis, vaig respectar força els signes de puntuació que el poema requeria.

La recitació

El poema que vaig escollir per la recitació es titula "Novembre" i és de Miquel Martí i Pol.

Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.

Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.

El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.

Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
 que ens ressona al fons del cor

  com una cançó petita

 i ens ajuda a fer-nos grans
 sense gens de melangia.

   S'acaba el mes de novembre,
   castanya ve, castanya va,
   que el torró ja vindrà.

Miquel Martí i Pol



REFLEXIÓ.

Cert és que qui no arrisca, no guanya. Doncs deixant de banda els nervis que ens van traicionar a tots (incluïda jo), em sento força satisfeta d'haver pogut estar davant d'una classe de setanta persones aproximadament i haver recitat un poema de memòria. Tot i el fet de quedar-me en blanc en algun moment, penso que no és el més important. Potser el que més importància dono és l'expressió oral, si he estat clara, si he cridat, si he entonat, etc. Per ser la primera vegada que em trobava en aquesta situació, penso que ha estat prou bé. No obstant, sé que amb la pràctica de sortir davant el públic, la vergonya es va perdent. Doncs bé, espereo poder tenir més oportunitats per parlar en públic i trobar-me amb experiències tan gratificants com aquesta.

MOVIE MAKER

El Movie Maker és un programa d'edició de vídeo on es pot adjuntar imatges, música i vídeos, tot modificant-ne els temps de durada, els efectes, les transicions, el so, etc. creant-ne un de sol.

Amb la utilització de les eines que ens mostra podem crear vídeos adjuntats amb imatges i sons o gravacions de veu pròpia.

1. Com es veu a la fotografia 1, a la part superior podem veure les diverses opcions que tenim (Afegeix imatges i vídeos, Afegeix música, Títols, Llegendes, Crèdits...) per tal d'adjuntar aquests elements en un de sol.
2. A la fotografia 2 pots veure les opcions que tens a "Animaciones" per donar un toc graciós a les imatges i donar-ne un moviment.
3. A la fotografia 3, et dóna la oportunitat de canviar els "Efectos visuales" de les imatges canviant-li el color o les textures visuals.
4. Finalment, a la fotografia 4 pots reduir i ampliar el temps que vols que durin les imatges. 

Fotografia 1

Fotografia 2

Fotografia 3



Fotografia 4


 

El resultat és aquest:



Creació de la web

Aquest és l'enllaç per anar directament a la pàgina web creada avui a la sessió de GITIC

Els passos que hem seguit són:

1.       http://www.google.es/

2.       Sites.google.sites

3.       Segona web i entrar al gmail

4.       Crear una pàgina web

5.       https://sites.google.com/site/lesticdinsdelaula/

6.       Crea una nova pàgina / Edita la pàgina

7.       Insereix – Document

8.       Desa

9.       Farem el mateix amb una presentació google

10.   Crear una nova pàgina

11.   Insereix presentació

12.   http://www.google.es/

13.   Webquest

14.   Xtec

15.   Informació sobre webs

16.   Primària

17.   Cerquem una casa sostenible

18.   Caceres del tresor (al google.es)

19.   Caceres classificades...Educació física...Olimpiades

20.   Edita la barra lateral

21.   Edita la navegació

22.   Altra cosa, Edita la pàgina

23.   Vídeo – dotsub.com  - copiar el URL

24.   HTML copiar allà

25.   Desa els canvis

AUDACITY

Audacity és un programa multiplataforma de gravació i edició d'àudio, fàcil d'usar i lliure. Té diverses utilitats:

• Importar i exportar WAV i MP3 entre d'altres.
• Gravar i reproduir sons
• Editar usant les opcions de tallar, copiar i enganxar.
• Efectes digitals
• Eliminar sorolls

El que hem utilitzat a l'aula ha estat diverses cançons de la carpeta "Música de mostra". Hem agafat diversos fragments i els hem anat enganxant per tal d'aconseguir una sola reproducció.

Per tal de fer que la música sonés més professionalment tan a l'inici com al final, hem utilitzat dues opcions: "Facking d'inici" i "Facking final". Aquestes opcions fan que el volum augmenti o disminueixi de manera adequada segons la cançó posterior o altres.

Finalment, hem gravat la nostra veu i l'hem sobreposat a la música, de manera que en certs moments la música sonava més suau mentre se sentia la nostra veu com a so principal. Per enregistrar la nostra veu hem seguit els següents passos:

1. Clicar el botó de la dreta inferior
2. Dispositiu de gravació
3. Editar
4. Preferències
5. Dispositiu
6. Micro / Canal
7. Estéreo
8. Rec
9. Adjuntar els fragments d'àudio i fer que connectin entre si
10. Guardar la cançó en format MP3

PRESENTACIONS

Algunes de les característiques que han de tenir les presentacions són:

- Informació molt sintètica
- Seqüenciar l'aparició dels elements segons com vas exposant
- Diferenciar per colors (grisos i negre)
- Petit text
- Recomanació: imatge

Google reader

Aprendre la utilització del Google Reader a l'aula ens ha facilitat l'entrada més ràpida i accessible per tal de mirar el temari al qual tu et subscrius i, per tant, el que a tu més t'interessa estar-ne al corrent, com és l'Educació.

Així doncs, us mostrem una fotografia on es capta el format físic del Google Reader.

A la columna esquerra, es poden copsar Tots els elements, a més dels elements que tu hagis volgut classificar com a Elements destacats o els que hagis volgut compartir, com a Elements compartits, a més de les pàgines on hagis volgut subscriure't, entre d'altres.

LES TAULES RODONES

1. LA FILOSOFIA DELS SIMPSON

Durant l'actuació d'aquesta taula rodona, cadascú dels components ha interpretat un paper diferent (moderador, seguidor de la sèrie, escriptor, psicòleg, etc.). Tenint en compte el paper que interpretaven cadascú, han opinat sobre les seves idees vers la educació que plasma aquesta sèrie als nens. S'han plantejat algunes preguntes i dubtes sobre quin és l'exemple que es dóna als nens donant aquest exemple de família, com és el cas de la família Simpson (el pare alcohòlic, el fill maleducat, la filla llesta i intel·ligent, el bebé que es mostra passota davant de tot, entre altres). Dins d'aquesta taula rodona s'ha donat importància a l'horari en el qual es transmet aquesta sèrie. Segons explicava la creadora de la sèrie, està direccionada vers el públic adult. Per tant, el que es planteja seriament és per què s'han escollit aquests horaris per transmetre-la, coincidint amb l'hora de dinar dels més petits i dels grans, també.

2. ORDINADORS A L'AULA DE PRIMÀRIA

Els ordinadors faciliten que els alumnes puguin aprendre al seu ritme. Si els nens utilitzen sis hores diàries els ordinadors a l'aula, els hi perjudica la vista. Els nens també poden tenir problemes de cal·ligrafia. L'autocorrector no facilita que els nens aprenguin a escriure i, sobretot, a saber corregir les seves faltes d'ortografia sense que un programa ho faci per a ells. A més, hi ha forces ordinadors i això pot provocar molts problemes tècnics, a més d'econòmics, per als nens i no facilita l'agilitat a l'aula. Tal i com una de les col·laboradores de la taula rodona explica, que si els ordinadors a l'aula es fan freqüents, l'acció de "copiar y pegar" serà molt més vistos que no pas ara.

3. LLIBRES DIGITALS O LLIBRES DE TEXT

Partint dels arguments que els diversos personatges d'aquest debat ens han transmet, han donat a entendre diverses idees com arguments a favor i en contra basats en la idea de si hi hauria d'haver llibres digitals o de text. D'una banda, transmeten la idea que un llibre de text sempre el pots portar a sobre. En canvi, els llibres digitals no.

D'altra banda, això ajuda a que no hi hagi tants problemes d'esquena entre els nens, degut al pes dels llibres de text. No obstant, una de les avantatges que tenen els llibres digitals és que es poden imprimir, són més barats, es poden descarregar sempre i mai es fan malbé.

La conclusió final que en treiem de totes aquestes idees és que hi hauria d'haver un equilibri entre les dues parts.


4. L'AVORT
Els diversos personatges que han interpretat els companys en aquesta taula rodona s'han deixat la pell posant-se en el paper que els pertocava sense deixar que la opinió dels altres els influenciés. S'ha notat que han cercat dades i han extret la informació necessària i adequada per tal de introduir-la correctament dins el seu diàleg a les intervencios de la taula rodona.
A més, han utilitzat diversos testimonis i molts punts de vista totalment diferenciats per tal de poder enfocar el tema amb moltes perspectives. Així, han enriquit la seva taula rodona, tot i que s'ha trobat a faltar, potser, més informació.


5. DIVERSITAT DE LES EMOCIONS A L'AULA
Aquesta taula rodona ha començat molt bé ja que han iniciat les seves aportacions amb una cita i això ha enriquit aquesta exposició. El que els nostres companys ens volen transmetre és el lligament que hi ha d'haver entre l'escola i els pares per tal que aquests estiguin assabentats, o a l'inversa, dels problemes dels nens i, així, portar-ho tot bé.
Dins la taula rodona i els personatges que l'han compost, hi han hagut rèpliques per les diverses emocions que s'han exposat a la taula rodona. Finalment, han conclós aquesta taula fent reflexionar als seus companys llançant una pregunta: "Creieu que s'ha de treballar les emocions a l'aula amb els alumnes?". Aquí hem plantejat una pregunta als components de la taula rodona per tal d'aclarir què significa "treballar les emocions". Doncs, treballar les emocions, per exemple, és explicar un conte que tracti sobre alguna sensació com l'exclusió i, a partir del qual, fer intervenir a tots els alumnes per descobrir aquesta emoció.


6. LA DISLÈXIA
L'exposició d'aquesta taula rodona s'ha caracteritzat per la diversitat de personatges que han intervingut en ella, on hi havia per exemple un professor amb dislèxia o una alumna amb aquest dèficit. El que hem conclós d'aquesta taula és una qüestió important: un professor o professora pot ser-ho si pateix dislèxia?. Bé, la dislèxia és un dèficit que el pateix el 15% de la població. El que provoca negativament és que el nen no pugui seguir aprenent com els altres.Els nens que pateixen aquest trastorn han de ser diagnosticats i, com a professors, hem de fer un pla individualitzat.
Dins d'aquesta taula rodona, he notat poca seguretat ja que tots els arguments estaven basats i concluits amb un "Pot ser que sí / no". El que més destaco positivament d'aquesta taula rodona ha estat la bona informació i la base de coneixements que tenien per parlar d'aquest tema.


7. ELS PROGRAMES DE TELEVISIÓ I LA "TELEBASURA"
Durant l'exposició d'aquesta taula rodona, els companys que la formaven s'han documentat força amb dades de diaris antics, fent referències a llibres i citacions bibliogràfiques. A més, han interpretat personatges molt diferents per tal de transmetre a l'espectador els punts de vista vist des de molts angles. Aquests programes han arribat a tenir una audiència tan elevada fins tal punt d'arribar al 50-70%. Ens han informat que els nens miren 990 hores la televisió, hi ha poca variació infantil i, a més, els nens imiten el que veuen a la televisió, com són les telenoveles o les lluites. A l'escola, no ho prohibeixen, però demanen als pares que estiguin amb ells i que els hi expliquin el contingut del que s'està exposant. Amb aquesta idea ha finalitzat la taula rodona.


8. ELS DRETS DELS MESTRES DAVANT ELS PARES I ELS ALUMNES
Durant l'exposició d'aquesta taula rodona han sabut introduir dades numèriques dins del diàleg i, a més, han introduit les argumentacions de les diverses opinions de manera correcta. No obstant, els components d'aquesta taula rodona han tingut intervencions massa linials, ja que han llegit força el paper que portaven com a suport de l'exposició i s'han volgut cenyir massa amb aquelles idees. D'altra banda, ha estat una bona idea el fet que la moderadora resumeixi la idea principal de la intervenció de cada convidat de la taula rodona.


9. CASES OKUPES
Aquesta taula rodona s'ha caracteritzat per unes clares idees i una bona base on recolzar-se. Han sabut expressar-se oralment a la perfecció i, també, les intervencions del moderador han estat claus. La informació que han sintetitzat i el contingut que han explicat ha estat enriquidor, interessant i entretingut. Això ha facilitat l'atenció contínua del públic. Un punt fort que aquesta taula rodona ha sabut transmetre ha estat la bona formació de dades que han portat, ja que han citat algunes lleis importants sobre el dret de la persona. Finalment, han acabat la seva exposició formulant una pregunta molt interessant de cara al públic que ha fet aixecar moltes cares i ens ha fet reflexionar.

Exposició fotogràfica

El dia que ens va tocar exposar la nostra artística fotografia era important no estar nerviós i saber explicar bé per què es va escollir aquella persona i quines són les coses que volies transmetre amb aquella fotografia.

Des d'un principi, tenia clar que volia descriure la Paula perquè va ser una de les persones amb les que vaig congeniar més des d'un bon començament. Per descriure les poques característiques que he anat descobrint d'ella durant aquests primers dies, vaig decidir fer una foto de la seva mà. Què és el que volia descriure? Doncs bé, a la fotografia hi ha quatre aspectes a destacar. Primerament, la seva pulcritud i el ser una dona molt presumida pel fet de pintar-se les ungles i cuidar-se-les amb molta cura. Seguidament, el rellotge que porta al canell reflecteix la seva puntualitat a l'hora de cumplir els seus horaris. Posteriorment, no s'aprecia molt però el paisatge del fons és en blanc i negre i la mà en color. Això significa la seva visió pessimista de les coses i finalment, la mà. Amb la mà he volgut destacar la característica més important que té la Paula: les seves ganes de treballar, d'ajudar als altres, de canviar aquesta visió pessimista que té. D'aquí ve el títol de la imatge: "Vols un cop de mà?"