Em sembla acertat poder enriquir el meu blog amb els apunts fets a classe i ampliats de patatabrava, pàgina web en la qual es troben apunts de totes les Universitats de Catalunya, en concret, també s'hi troba la nostra facultat.
COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL
COMUNICACIÓ NO VERBAL
- Ocupa el 50% o 70% de la comunicació.
- Quan la població és va multiplicar molt, va haver d’aparèixer la comunicació verbal, perquè sinó ja no podien comunicar-se.
- Els primats també tenen un llenguatge verbal, fins i tot, tenen diferents “llengües”.
- El llenguatge NO VERBAL és la base del llenguatge humà. Ex: nadó/mare, encara que el nadó no parla s’entenen perfectament.
- Olor: molt important, et recorda a la família, el lloc, la situació...
- Tacte: en emocions és molt important: hormones de la felicitat (ENDOFÍNES)-> vareta màgica.
- Veu: moltes vegades diu més que les paraules: TE DIT QUE NO ESTIC ENFADAT!
- Mirada: els ulls comuniquen molt: por, agraïment, alegria...
EXPRESSIÓ ORAL
-Correcció fonètica:
- Base articulatòria: pronunciar bé les paraules (s'ha de fer bé: vocalitzant, obrint la boca, tenint consciència de 'parlar bé en públic'.
- Hem de vetllar perquè la fonètica de tots sigui l'adequada.
- És molt important fer elisions (Ex. Quina hora és? -> Quinorés?).
- Les paraules compostes tenen dues síl·labes tòniques -> cOliflOr.
- També els adverbis acabats en -ment tenen dues síl·labes tòniques -> violEntamEnt.
- Pronunciem consonants malament.
-Fluïdesa:
- Això vol dir que una persona ha de ser capaç d'expressar-se amb màxima naturalitat, d'una manera estructurada i coherent (que no hi hagi mots paràsits).
- Relacionada amb la claredat de la IDEA que volem exposar.
- Si no hi ha idea no es pot expressar i no hi ha discurs possible.
- Entonació:
- Cada llengua té la seva entonació: EX. CATALÀ no és igual al CASTELLÀ (preguntes).
- PAUSES: tenen un gran sentit (pots canviar molt el sentit de les oracions si no fas les pauses correctament).
- Riquesa de vocabulari:
- L'expressió és rica quan aconsegueix explicar les idees amb les paraules més adequades.
- Un bon llenguatge és agradable de sentir quan es manté en el seu nivell i amb harmonia, evita les repeticions o tendeix a la CLAREDAT.
- Idees amb precisió (no ambigües); procura augmentar el vocabulari base; millora el significat d'un nom, acompanyant-lo d'un adjectiu ben escollit; millora el significat d'un verb acompanyant-lo d'un adverbi.
- Utilitza figures literàries: comparacions, metàfores, personificacions...
- JOSEP RUAIX: CCC: clar, concís i correcte.
- Precisió del significat:
- Es refereix al lèxic, al vocabulari...
- Semàntica, vol dir significat.
- S'han de sobrepassar els mots genèrics, s'han de dir els més específics.
- Bàsic no vol dir pobre -> els nens aprenen especialitzacions. Ex. tipus de sabates, noms dels animals...
- Absència de barbarismes:
- La presència de barbarismes fa baixar la qualitat del llenguatge.
- Actualment la gran preocupació del català són els anglicismes (parking, 'dia després', airbag, sky line...).
- Això no vol dir que no s'acceptin paraules d'altres idiomes.
- Ús de frases fetes i refranys:
- FRASE FETA: és una manera de dir una cosa amb paraules que en realitat volen dir una altra (anar amb peus de plom, fer cinc cèntims, tocar el dos, ficar-se de peus a la galleda...). Només s'expressa una idea.
- REFRANY: és una frase que en sentit directe o al·legòric i generalment de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici, en que es relacionen almenys dues idees (sol roig, pluja o vent; de mica en mica s'omple la pica; pel maig cada dia un raig; per l'abril aigües mil; allà on vagis, fes el que vegis; al cul del sac es troben les engrunes...).
- És un fet reconegut que l'ús de refranys i frases fetes milloren el llenguatge (li proporcionen vitalitat i precisió).
- Es perd el costum de la llengua oral, que era la forma de transmetre-ho.
- Abans hi havia més gent a les cases, no hi havia diners per sortir, ni televisió... Es reunien i s'explicaven contes, rondalles...-> amb la pressa tot això s'ha perdut, no hi ha temps.
- Tots el mestres han de ser conscients i treballar-ho.
- Morfosintaxi genuïna:
- És important que tinguem clares les normes i criteris de la llengua (que no es barregin amb cap altra llengua).
- El català i el castellà, per exemple, a vegades tenen estructures totalment diferents.
- Ex: Nunca me llama (el no va inclòs), mai no me truca (s'ha de posar el NO).
- Ex: CD amb preposició en castellà, CD sense preposició en català. (DE PERSONA).
- Ex: De/a/en + que en castellà, en català mai es posa PREPOSICIÓ + QUE.
- Ex: les no és LIS -> això no existeix.
- Ús correcte dels verbs:
- En català, els verbs més bàsics, els més utilitzats, són irregulars: anar, fer, ser, tenir... per això és molt important saber els verbs.
- Ús correcte dels temps verbals. Ex: havent sopat, és millor que després de sopar.
- Perífrasis verbals: obligació -> haver de, caldre (que)...; prohibició -> deure...
EXPRESSIÓ ESCRITA
- Correcció ortogràfica:
- Massa tolerància amb l'ortografia, és tan important que s'entengui com que estigui ben escrit.
- Un mestre ha de dominar les regles ortogràfiques.
- És molt difícil assolir l'ortografia complerta, per no dir IMPOSSIBLE.
- Estructuració del text.
- S'ha escrit molt sobre això.
- Redactar és ordenar-se (ordenar el pensament).
- Abans d'escriure hem de parar-nos a pensar que és 'el que volem escriure' (ordenar, buscar paraules claus, rumiar el final...).
- Al acabar és imprescindible REVISAR!
- Un text ha de tenir:
- ADEQUACIÓ -> propietat que permet adaptar el text a la situació comunicativa: objectius, destinatari, intencionalitat...
- COHERÈNCIA -> propietat que assegura la significació global del TEXT (principi relació amb final).
- COHESIÓ -> propietat que relaciona les diferents unitats d'un text: paràgrafs i oracions (cal tenir en compte: puntuació, verbs, tractament, persona...).
- Puntuació:
- És un intent de gravar l'entonació en el text escrit.
- Les pauses són molt importants.
- Per aplicar bé la puntuació és imprescindible conèixer bé la funció de tots els signes (utilitzar-los malament pot fer canviar el sentit).
- També és imprescindible conèixer els usos prohibits, optatius i obligatoris de tos els signes.
- -Ex: subjecte - verb- complement directe (mai comes entre ells).
- Riquesa de vocabulari:
- L'expressió és rica quan aconsegueix explicar les idees amb les paraules més adequades.
- Un bon llenguatge és agradable de sentir quan es manté en el seu nivell i amb harmonia, evita les repeticions o tendeix a la CLAREDAT.
- Idees amb precisió (no ambigües); procura augmentar el vocabulari base; millora el significat d'un nom, acompanyant-lo d'un adjectiu ben escollit; millora el significat d'un verb acompanyant-lo d'un adverbi.
- Utilitza figures literàries: comparacions, metàfores, personificacions...
- JOSEP RUAIX: CCC: clar, concís i correcte.
- Precisió del significat:
- Es refereix al lèxic, al vocabulari...
- Semàntica, vol dir significat.
- S'han de sobrepassar els mots genèrics, s'han de dir els més específics.
- Bàsic no vol dir pobre -> els nens aprenen especialitzacions. Ex. tipus de sabates, noms dels animals...
- Absència de barbarismes:
- La presència de barbarismes fa baixar la qualitat del llenguatge.
- Actualment la gran preocupació del català són els anglicismes (parking, 'dia després', airbag, sky line...).
- Això no vol dir que no s'acceptin paraules d'altres idiomes.
- Ús de frases fetes i refranys:
- FRASE FETA: és una manera de dir una cosa amb paraules que en realitat volen dir una altra (anar amb peus de plom, fer cinc cèntims, tocar el dos, ficar-se de peus a la galleda...). Només s'expressa una idea.
- REFRANY: és una frase que en sentit directe o al·legòric i generalment de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici, en que es relacionen almenys dues idees (sol roig, pluja o vent; de mica en mica s'omple la pica; pel maig cada dia un raig; per l'abril aigües mil; allà on vagis, fes el que vegis; al cul del sac es troben les engrunes...).
- És un fet reconegut que l'ús de refranys i frases fetes milloren el llenguatge (li proporcionen vitalitat i precisió).
- Es perd el costum de la llengua oral, que era la forma de transmetre-ho.
- Abans hi havia més gent a les cases, no hi havia diners per sortir, ni televisió... Es reunien i s'explicaven contes, rondalles...-> amb la pressa tot això s'ha perdut, no hi ha temps.
- Tots el mestres han de ser conscients i treballar-ho.
- Morfosintaxi genuïna:
- És important que tinguem clares les normes i criteris de la llengua (que no es barregin amb cap altra llengua).
- El català i el castellà, per exemple, a vegades tenen estructures totalment diferents.
- Ex: Nunca me llama (el no va inclòs), mai no me truca (s'ha de posar el NO).
- Ex: CD amb preposició en castellà, CD sense preposició en català. (DE PERSONA).
- Ex: De/a/en + que en castellà, en català mai es posa PREPOSICIÓ + QUE.
- Ex: les no és LIS -> això no existeix.
- Ús correcte dels verbs:
- En català, els verbs més bàsics, els més utilitzats, són irregulars: anar, fer, ser, tenir... per això és molt important saber els verbs.
- Ús correcte dels temps verbals. Ex: havent sopat, és millor que després de sopar.
- Perífrasis verbals: obligació -> haver de, caldre (que)...; prohibició -> deure...
- Cal·ligrafia i pulcritud:
- Una bona presentació incideix molt en la primera impressió.
- Estar net pot pujar la nota.
- La informació ens ha ajudat a una millor pulcritud.
- CAL·LIGRAFIA: exigents/radicals, s'ha de fer bé perquè els infants es fixen.
REGISTRES SOCIALS
- Registre vulgar:
- Vinculat al registre col·loquial, però hi abunden els vulgarismes.
- S’utilitza en contextos no formals, entre interlocutors de baix nivell cultural.
- Utilitza un grau alt d’incorreccions que l’aparta de la norma lingüística i de la norma social.
- Argots:
- Són la parla privada d’un grup social que es considera diferent dels altres, per la qual cosa presenta una funcionalitat críptica de llenguatge secret.
- No són un tipus de discurs en sentit complet, sinó que es redueixen a un lèxic especial.
- Podem trobar diverses manifestacions de l’argot entre l’ètnia gitana, els drogoaddictes, els estudiants, els politics, els toreros...
- Registre col·loquial:
- Respon als usos privats de la llengua: termes de la vida quotidiana, finalitats subjectives...
- Sol ser un registre oral. Hi ha una interacció entre l’emissor i el receptor, que presenten una relació personal concreta.
- Té un grau de formalitat baix.
- És un tipus de text poc elaborat, espontani, que usa sovint elements no verbals.
- Registre estàndard:
- Es considera el registre neutre, entre els usos més formals i els menys informals.
- És el registre usat a l’ensenyament, en les publicacions i en els mitjans de comunicació.
- Usa les formes lingüístiques de la norma gramatical.
- Registre periodístic:
- Pot acostar-se a altres registres, ja siguin més formals o menys.
- Es pot manifestar tant en el nivell oral com en l’escrit.
- Té una funcionalitat explicativa. El contingut s’estructura responent a les sis preguntes bàsiques: qui, què, quan, on, per què, com.
- Presenta formes textuals pròpies: notícia, reportatge, entrevista...
- Registre publicitari:
- S’utilitza en textos breus que busquen una adhesió a una causa o ideologia.
- Utilitza sovint recursos retòrics.
- Té un grau de formalitat alt.
- Empra sovint les imatges gràfiques.
- Registre cientificotècnic:
- Es caracteritza per la claredat, precisió i concisió. Té una necessitat explicativa.
- Requereix una formació cultural en els usuaris del registre.
- No empra figures estilístiques ni cap tipus de recurs retòric.
- Presenta molts termes propis, segons l’especialitat tècnica.
- Hi abunden els neologismes i tecnicismes.
- Té models textuals particulars que requereixen una formalitat alta.
- Registre juridicoadministratiu:
- S’utilitza en els intercanvis comunicatius entre l’Administració i els ciutadans.
- Té un alt nivell de formalisme.
- Es manifesta sobretot en els textos escrits.
- Presenta uns models textuals específics.
- Registre literari:
- És l’utilitzat en els textos literaris.
- Té un grau màxim d’elaboració formal.
- Presenta una elaboració estètica elevada.
- No hi ha interacció directa entre els interlocutors.
- Potencia l’efecte connotatiu de les paraules.
- Empra recursos retòrics.
- És producte d’un context i d’una tradició sociocultural.
TIPOLOGIES TEXTUALS
- Text expositiu:
- Finalitat: transmetre coneixements d’una manera detallada i estructurada.
- Estructura: títol i cos (introducció, desenvolupament i conclusió/opinió fonts d’informació).
- Elaboració: planificació i redacció.
- Text instructiu:
- El text instructiu basant en procediments i receptes serveix per fixar o descriure una sèrie d’accions que cal fer per aconseguir algun objectiu.
- Finalitats: ordenar o induir; aconsellar, recomanar; prohibir; descriure processos.
- Estructura: títol, ordenació de les accions i dibuixos, esquemes o gràfics.
- Elaboració: planificació i redacció.
- Text narratiu:
- El text narratiu és una forma d’expressió que consisteix a contar fets reals o irreals protagonitzats per uns personatges en un espai i en un temps determinats. El text narratiu tant pot ser escrit com oral. Exemple: rondalles, faules, llegendes, contes...
- Finalitat: contar fets reals o irreals protagonitzats per uns personatges en un lloc i espai concrets.
- Estructura: títol breu i clar, plantejament dels fets, desenvolupament dels fets i final/conclusió de la narració.
- Elaboració: planificació i redacció.
- Text poètic:
- El text poètic consisteix en l’expressió d’idees, sentiments, sensacions i experiències a través d’un llenguatge precís amb la intenció de transmetre bellesa, plaer estètic, al lector.
- Finalitat: expressa idees, sensacions, sentiments i experiències destacant-ne la bellesa formal.
- Estructura: extensió variable, tema en forma de versos i estrofes, utilització d’uns criteris formals i mètrics.
- Elaboració: planificació i redacció.
- Text descriptiu:
- Descripció de personatges:
- Finalitat: reproduir els trets físics i psicològics dels personatges.
- Estructura: objectiva: odre lògic en l’enunciat dels elements observats; subjectiva: presència de sentiments i sensacions de l’autor.
- Elaboració: planificació i redacció.
- Exemples: retrats, autoretrats, caricatures...
- Descripció de llocs:
- Finalitat: reproduir amb precisió imatges i fragments de la vida real.
- Estructura: objectiva o subjectiva.
- Elaboració: Planificació i redacció.
CONTE I RONDALLA
- Conte/Rondalla: el conte és mes curt i la rondalla normalment és de transmissió oral, tots dos serveixen per entretenir i alliçonar.
