VALORACIÓ TAULES RODONES

Primerament començarem analitzant els aspectes discursius de les diferents taules rodones que hem dut a terme durant aquestes últimes tres setmanes a les sessions de COED.

En general, les taules rodones han estat ben estructurades pel que fa als arguments ja que les intervencions dels membres del grup estaven preparades i acordades anteriorment de manera que es crees debat i s’aportessin punts de vista diferents.

També hem d’afegir que la majoria de taules rodones s’han ajustat al tema escollit tot fent referència a llibres, cites d’autors, etc. Sobretot a mesura que avançaven les sessions, les taules es veien més preparades pel que fa a la informació recollida i presentada, segurament perquè la professora va fer petites anotacions sobre el que es podia millorar de les exposicions ja fetes. El nostre grup, per exemple, vam fer l’exposició el segon o el tercer dia, i ens vam preocupar més per citar dades (percentatges, cites de llibres, noms d’autors, etc.).

Cada grup, però, ha desenvolupat els seu tema a la seva manera. Hem de dir que hi va haver exposicions on es notava més la recerca d’informació que a d’altres on les aportacions eren més opinions de caire personal.

Pel que fa a la connexió amb l’audiència, tots els grups van poder respondre a tots els dubtes o preguntes que el públic plantejava després de l’exposició. Va ser en aquest espai de col·loqui on es veia quins grups ho portaven més preparat, ja que les seves respostes eren més completes i fonamentades. Una de les taules on es va poder veure aquest fet va ser la que parlaven de la dislèxia, durant tota l’exposició es van veure arguments sòlids i sobretot en el torn de preguntes, les respostes també estaven ben raonades.

És cert, però, que algunes de les taules rodones van crear més interès i participació per part de l’audiència, potser era per la originalitat del tema o potser per la forma com van presentar-lo i plantejar el debat.

En segon lloc, discutirem els aspectes d’oratòria. Creiem que tothom ha utilitzat un registre adequat i, cal remarcar que han sabut posar-se al seu paper, factor que condiciona el registre emprat. Per exemple, un dels personatges que vam veure més desenvolupats i treballats va ser el del director de la cadena de televisió Telecinco, va haver de defensar el pensament d’un personatge que no compartia gens amb la seva manera de ser o pensar. També va haver respondre correctament i amb seguretat adequant-se al seu paper a diferents preguntes formulades pel públic.

En general, tots els convidats i participants de les taules s’han expressat de forma clara i concisa, tot i que hem de dir que hem notat la diferència pel que fa a la riquesa de vocabulari o de recursos i correcció lingüístics entre els diferents alumnes de la classe.

Si ens centrem en el llenguatge no-verbal, hem vist que és una de les grans mancances i punts a millorar pel que fa al grup en general. Si bé hi ha hagut gent que s’ha expressat perfectament utilitzant gestos o mirades, també n’hi ha hagut que ni tan sols ha mirat al públic cosa que ha demostrat poca confiança i, per tant, la comunicació o “feeling” no ha pogut ser tant bona.

Creiem que en la majoria dels grups no s’han tingut en compte factors com la pronuncia, la velocitat o les pauses perquè, i ara parlem des de la nostra pròpia experiència com a grup, encara no estem acostumats a parlar en públic i això fa que estiguem més pendents dels nervis i del què hem de dir més que del com ho hem de dir.

Tot i així, hem pogut observar que hi ha gent que té molta més facilitat per exposar davant d’un públic, ja sigui pel seu caràcter més extrovertit o per experiència.

Finalment, i en tercer lloc, parlarem dels aspectes organitzatius. Si ens referim a la planificació no podem generalitzar perquè hi ha hagut taules rodones que el tema era més original o interessant, d’altres taules potser es van fer més “pesades” però es veien més ben preparades conceptualment, etc.

Tenint en compte el lideratge dels moderadors, podem dir que no es va respectar massa aquest aspecte en totes les taules rodones. Alguns moderadors van participar més activament de la taula, fins a tal punt que hi va haver casos on van donar la seva opinió. Creiem que un bon moderador no ha deixar influir els seus pensaments en el que s’està debatent i no ha d’oblidar el seu paper com a intermediari per posar pau i ordre dins del diàleg. D’altra banda, també s’han pogut veure taules rodones on el moderador no s’implicava en el seu paper i això ha sigut causa d’interrupcions o entrebancs entre els diferents participants d’una exposició.