SÍNTESI: QUÈ ÉS EL CODI ESCRIT?
La relació entre oral i escrit
Els coneixements del codi escrit que un individu ha d’aprendre són aquelles regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral. Si comparem el codi oral amb l’escrit, podem diferenciar, d’una banda, que una és immediata mentre l’altra és diferida i, per tant, es necessita més temps per poder esbrinar el que vol dir l’autor. D’altra banda, també podem diferenciar les característiques gramaticals dels textos orals i escrits, com la llargada, l’ordre, les paraules, les estructures sintàctiques, etc.
A més, pel que fa a les característiques contextuals, cal dir que qualsevol situació de comunicació pot ser pròpia tan de l’oral com de l’escrit. Per exemple, antigament, un telefax seria el que ara podem comparar amb una trucada de telèfon. Per tant, el telèfon ha permès que l’oral obtingui un avantatge propi de l’escrit.
Diferències contextuals
CANAL ORAL
- Canal auditiu
- El receptor percep successivament
- Comunicació espontània
- Comunicació immediata en el temps
- Comunicació efímera
- Utilització freqüent de codis no - verbals
- Interacció durant l’emissió del text
- Importància del context extralingüístic
CANAL ESCRIT
- Canal visual
- El receptor percep simultàniament
- Comunicació elaborada
- Comunicació diferida en el temps
- Comunicació duradora
- Utilització escassa de codis no - verbals
- No hi ha interacció durant l’emissió del text
- Poca importància del context extralingüístic
Vistes les diferències contextuals entre el codi oral i l’escrit, vegem ara les característiques entre aquests dos codis vist des del punt de vista textual. D’aquí, alguns aspectes dels quals se’ls hi ha donat més rellevància al llarg de la història han estat la ortografia i la fonètica, és a dir, la relació so - grafia.
Diferències textuals
CANAL ORAL
1. Adequació:
- Tendència a marcar la procedència dialectal
- Varietats dialectals
- Temes generals
- Baixa formalitat
- Propòsits subjectius
2. Coherència:
- Selecció menys rigorosa de la informació
- Més redundant
- Estructura oberta
- Estructura poc estereotipada
3. Cohesió:
- Menys gramatical
- Utilització paraments paralingüístics
- Utilització codis no – verbals
- Freqüència baixa de referències exofòriques
4. Gramàtica:
- Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids (elisió...)
- Solucions poc formals (que)
- Tendència a estructures simples
- Freqüència de frases inacabades
- L’ordre dels elements de l’oració és variable
- El•lipsis freqüents
- Lèxic no marcat formalment
- Freqüència baixa de mots amb significats específics
- Accepta la repetició lèxica
- Ús de proformes i hiperònims
- Ús de tics lingüístics o molts paràsit (eh, mmm...)
- Ús de mots crossa (vull dir, aleshores...)
- Ús d’onomatopeies
CANAL ESCRIT
1. Adequació:
- Tendència a neutralitzar la procedència dialectal
- Estàndard
- Temes específics
- Alta formalitat
- Propòsits objectius
2. Coherència:
- Selecció més rigorosa de la informació
- Menys redundant
- Estructura tancada
- Estructura estereotipada
3. Cohesió:
- Més gramatical
- Utilitza pocs elements paralingüístics
- Utilitza pocs codis no verbals
- Freqüència alta de referències endofòriques
4. Gramàtica:
- No incorpora aquestes formes
- Solucions formals (el qual)
- Tendència a estructures complexes
- Absència de frases inacabades
- Ordre estable
- El•lipsis poc freqüents
- Tendència a utilitzar lèxic marcat formalment
- Freqüència molt alta
- Tendència estilística a eliminar la repetició
- Tendència a usar mots equivalents
- Absència d’ús de tics lingüístics
- Tendència a eliminar-los
- Ús molt escàs d’onomatopeies
La relació oral i escrit al llarg de la història
Al llarg de la història, la importància del text oral i l’escrit ha anat canviant. Mentre a l’edat Medieval era molt més important l’oral, l’escrit ha pres més importància per a la generació del segle XX. Per esbrinar quina ha sigut la relació entre el codi oral i l’escrit, ens endinsarem a conèixer dues visions globals i complementàries que gràcies a Vigner (1982) i a Scinto (1986) han estudiat.
- L’escrit tradicional
Des d’aquesta concepció, l’escrit constitueix el model a seguir. Té una gramàtica oracional i prescriptiva. Es proscriuen els usos que més s’utilitzen de la llengua i s’utilitzen textos descontextualitzats. Aquesta concepció es correspon amb la utopia de l’existència d’un llenguatge universal.
- L’escrit, codi segon
Es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna, en el qual l’oral és el primordial i l’escrit queda en segon lloc. Té una gramàtica analítica de les oracions orals. En aquesta concepció, l’escrit s’utilitza per transcriure aquestes conversacions, de manera que s’ensenya el codi escrit, però no les regles per construir textos.
- L’escrit, llengua
Aquesta última concepció diferencia totalment el codi oral de l’escrit, definint-los com si fossin autònoms. Es basa en l’estudi de la gramàtica del discurs, que analitzen els textos de la llengua. Aquesta concepció està relacionada amb l’enfocament comunicatiu de l’aprenentatge de llengües.
Vigner defensa aquesta última concepció. Defensa que, anys enrere, el codi escrit va ser concebut per emmagatzemar informació i no per enregistrar la paraula. També defensa la no – correspondència entre sons i grafies.
Scinto analitza aquesta qüestió des d’una òptica psicolingüística i presenta tres models diferents de relació oral – escrit:
- El model dependent
Aquest model considera el codi oral com la principal manifestació del llenguatge i l’escrit com el que només pot ser utilitzat a través de la correspondència amb l’oral. Aquesta tesi es sosté pel fet que l’oral va aparèixer històricament molt abans que l’escrit (filogenètic) i pel fet que els nadons adquireixen fàcilment l’oral, mentre que han d’estudiar per l’escrit (ontogenètic). Per tant, els seguidors d’aquest model opinen que l’oral és la manifestació natural de llenguatge, mentre l’escrit és un calc cultural. A més a més, és cert que un individu ha d’haver adquirit primer l’oral que no pas l’escrit.
- El model equipol•lent
Aquest altre model postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, com el so – grafia, tot i que tenen funcions diferents. Mentre que l’escrit perdura en el temps, l’oral desapareix en el temps no dura.
- El model independent
Aquest model sosté que l’oral i l’escrit són, com bé ens descriu el model, independents l’un de l’altre. Es tracta d’un model possible, però difícil de defensar. D’una banda, la història de l’escriptura demostra que l’escrit no s’ha desenvolupat a partir de l’oral. D’altra banda, és obvi que tan l’oral com l’escrit comparteixen característiques gramaticals i lèxiques comunes.
En conclusió, tan Vigner com Scinto suggereixen que l’escrit no té una dependència respecte l’oral per expressar-se i comunicar idees.
