La recitació

El poema que vaig escollir per la recitació es titula "Novembre" i és de Miquel Martí i Pol.

Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.

Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.

El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.

Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
 que ens ressona al fons del cor

  com una cançó petita

 i ens ajuda a fer-nos grans
 sense gens de melangia.

   S'acaba el mes de novembre,
   castanya ve, castanya va,
   que el torró ja vindrà.

Miquel Martí i Pol



REFLEXIÓ.

Cert és que qui no arrisca, no guanya. Doncs deixant de banda els nervis que ens van traicionar a tots (incluïda jo), em sento força satisfeta d'haver pogut estar davant d'una classe de setanta persones aproximadament i haver recitat un poema de memòria. Tot i el fet de quedar-me en blanc en algun moment, penso que no és el més important. Potser el que més importància dono és l'expressió oral, si he estat clara, si he cridat, si he entonat, etc. Per ser la primera vegada que em trobava en aquesta situació, penso que ha estat prou bé. No obstant, sé que amb la pràctica de sortir davant el públic, la vergonya es va perdent. Doncs bé, espereo poder tenir més oportunitats per parlar en públic i trobar-me amb experiències tan gratificants com aquesta.