AUTOAVALUACIÓ DE LA RECITACIÓ

ELECCIÓ DEL TEXT

He escollit el poema “Novembre” de Miquel Martí i Pol, el qual està composat de vint-i-sis versos de set síl·labes cadascun aproximadament. El poema, doncs, era força extens. A més, vaig trobar força positiu el fet que hi hagués dificultats per a la seva recitació, ja que vaig trobar forces entrebancs respecte a alguns versos que eren força similars.

EXPRESSIÓ ORAL

En conjunt, l’expressió oral ha estat positiva. El poema no era dels més difícils ja que el vocabulari utilitzat era força simple i la construcció de les frases era entenedora. No obstant, els nervis han pogut amb mi en algun moment i, doncs, en una ocasió s’ha interromput la recitació. Tot i això, he pogut tornar-me a enganxar ràpidament.

MIRADA

Al començament, he anat mirant les cares dels companys, observant-los d’una punta a l’altra de la classe i fixant-me en la seva atenta mirada, però en una ocasió he trobat una companya que m’ha transmès molta seguretat i tranquil·litat. Aleshores, me l’he quedat mirant més estona que als altres companys. En cap moment no he mirat al terra i al sostre. Sempre he mantingut la meva mirada a l’alçada de la cara de la meva audiència.

VEU

La veu no era tremolosa, al contrari, he vocalitzat molt bé i l’entonació del poema ha estat bona. Els nervis els duia més que res a la panxa i aquests no s’han vist reflectits a la veu durant la recitació. Pel que els meus companys m’han afirmat, la meva veu ha arribat a les seves orelles. Tot i quedar-me en blanc pels nervis durant dos segons, no he dit cap barbarisme.

POSTURA

Durant tota l’exposició, he tingut les cames paral·leles i els braços davant aguantant el paper del poema, deixant mostrar tota la meva postura sense amagar cap part del meu cos. A mesura que anava canviant la meva mirada respecte als meus companys, he anat balancejant el meu cos d’una banda a l’altra, canviant el meu propi pes de peus.

GESTICULACIÓ

Pràcticament, no hi ha hagut gesticulació. Tot i haver-me proposat els minuts abans de la recitació que havia de gesticular, els nervis han pogut amb mi. La única gesticulació (si així es pot considerar) ha estat anar doblegant el paper de suport durant la recitació. Degut als nervis i la contínua pregunta de “I si em quedo en blanc?”, m’he mantingut força rígida.

CONTROL DELS NERVIS

Tot i que exteriorment no es notaven, els nervis eren els protagonistes de les sensacions que estava experimentant. Podria considerar que he perdut els nervis en el moment en què he barrejat dos versos i això ha fet que em quedés en blanc. Aquell moment ha estat on el meu nerviosisme s’ha exterioritzat més.

ALTRES

El conjunt era força bo. Tot i que en el moment en què canvio d’ordre dos versos em poso més nerviosa, sé sortir-ne amb naturalitat i denotar una certa tranquil·litat a l’audiència. En aquell moment, les ganes de seguir recitant el poema i no quedar-me callada destacaven per sobre de totes les altres sensacions. No obstant això, la veu ha estat molt clara i, tot i els nervis, vaig respectar força els signes de puntuació que el poema requeria.