jueves, 23 de diciembre de 2010

CMAP TOOLS



El Cmap Tools és un programa que hem utilitzat a GITIC i que, com el seu nom indica, és útil per fer esquemes. Ens ajuda a organitzar els conceptes i facilita les eines per fer esquemes de manera més ordenada. La informació està posada de manera jeràrquica, és a dir, a dalt es situen els conceptes clau i a mesura que es baixa, es van trobant els conceptes menys importants.

En el Cmap Tools anterior retracta els conceptes bàsics que hem treballat a GITIC, diferenciant les eines i els programes que hem utilitzat. A més, dintre de cada hi trobem els diferents programes que ens han ensenyat i la seva utilitat/sentit dins l'àmbit tecnològic. 

domingo, 12 de diciembre de 2010

El territori

Recordo que els mestres van dir-nos: "Heu de fer un treball sobre el Territori". Bé, què més? Tot era molt abstracte. Realment, no sabies cap on enfoncar el teu treball. No obstant, aquí tenim el resultat. Per a fer-lo, vam utilitzar els recursos tecnològics que hem après a les classes de GITIC i els consells vers com hem de parlar en públic apresos a COED. Us deixem el treball de territori titulat "La influència dels anuncis d'Estrella Damm al territori de les Illes Balears".


jueves, 9 de diciembre de 2010

VALORACIÓ TAULES RODONES

Primerament començarem analitzant els aspectes discursius de les diferents taules rodones que hem dut a terme durant aquestes últimes tres setmanes a les sessions de COED.
En general, les taules rodones han estat ben estructurades pel que fa als arguments ja que les intervencions dels membres del grup estaven preparades i acordades anteriorment de manera que es crees debat i s’aportessin punts de vista diferents.
També hem d’afegir que la majoria de taules rodones s’han ajustat al tema escollit tot fent referència a llibres, cites d’autors, etc. Sobretot a mesura que avançaven les sessions, les taules es veien més preparades pel que fa a la informació recollida i presentada, segurament perquè la professora va fer petites anotacions sobre el que es podia millorar de les exposicions ja fetes. El nostre grup, per exemple, vam fer l’exposició el segon o el tercer dia, i ens vam preocupar més per citar dades (percentatges, cites de llibres, noms d’autors, etc.).
Cada grup, però, ha desenvolupat els seu tema a la seva manera. Hem de dir que hi va haver exposicions on es notava més la recerca d’informació que a d’altres on les aportacions eren més opinions de caire personal.
Pel que fa a la connexió amb l’audiència, tots els grups van poder respondre a tots els dubtes o preguntes que el públic plantejava després de l’exposició. Va ser en aquest espai de col·loqui on es veia quins grups ho portaven més preparat, ja que les seves respostes eren més completes i fonamentades. Una de les taules on es va poder veure aquest fet va ser la que parlaven de la dislèxia, durant tota l’exposició es van veure arguments sòlids i sobretot en el torn de preguntes, les respostes també estaven ben raonades.
És cert, però, que algunes de les taules rodones van crear més interès i participació per part de l’audiència, potser era per la originalitat del tema o potser per la forma com van presentar-lo i plantejar el debat.
En segon lloc, discutirem els aspectes d’oratòria. Creiem que tothom ha utilitzat un registre adequat i, cal remarcar que han sabut posar-se al seu paper, factor que condiciona el registre emprat. Per exemple, un dels personatges que vam veure més desenvolupats i treballats va ser el del director de la cadena de televisió Telecinco, va haver de defensar el pensament d’un personatge que no compartia gens amb la seva manera de ser o pensar. També va haver respondre correctament i amb seguretat adequant-se al seu paper a diferents preguntes formulades pel públic.
En general, tots els convidats i participants de les taules s’han expressat de forma clara i concisa, tot i que hem de dir que hem notat la diferència pel que fa a la riquesa de vocabulari o de recursos i correcció lingüístics entre els diferents alumnes de la classe.
Si ens centrem en el llenguatge no-verbal, hem vist que és una de les grans mancances i punts a millorar pel que fa al grup en general. Si bé hi ha hagut gent que s’ha expressat perfectament utilitzant gestos o mirades, també n’hi ha hagut que ni tan sols ha mirat al públic cosa que ha demostrat poca confiança i, per tant, la comunicació o “feeling” no ha pogut ser tant bona.
Creiem que en la majoria dels grups no s’han tingut en compte factors com la pronuncia, la velocitat o les pauses perquè, i ara parlem des de la nostra pròpia experiència com a grup, encara no estem acostumats a parlar en públic i això fa que estiguem més pendents dels nervis i del què hem de dir més que del com ho hem de dir.
Tot i així, hem pogut observar que hi ha gent que té molta més facilitat per exposar davant d’un públic, ja sigui pel seu caràcter més extrovertit o per experiència.
Finalment, i en tercer lloc, parlarem dels aspectes organitzatius. Si ens referim a la planificació no podem generalitzar perquè hi ha hagut taules rodones que el tema era més original o interessant, d’altres taules potser es van fer més “pesades” però es veien més ben preparades conceptualment, etc.
Tenint en compte el lideratge dels moderadors, podem dir que no es va respectar massa aquest aspecte en totes les taules rodones. Alguns moderadors van participar més activament de la taula, fins a tal punt que hi va haver casos on van donar la seva opinió. Creiem que un bon moderador no ha deixar influir els seus pensaments en el que s’està debatent i no ha d’oblidar el seu paper com a intermediari per posar pau i ordre dins del diàleg. D’altra banda, també s’han pogut veure taules rodones on el moderador no s’implicava en el seu paper i això ha sigut causa d’interrupcions o entrebancs entre els diferents participants d’una exposició. 

jueves, 2 de diciembre de 2010

SCRATCH

Durant la sessió de GITIC, hem utilitzat el programa "SCRATCH", citat a les anteriors entrades. Aquests són els passos que hem seguit:

1. Fer que un cotxe faci 10 passes
2. Al prémer la tecla (control)
3. Mou-te (moviment)
4. Si (control)
5. Tocant vora (sensors)
6. Per penjar-ho a la web hem creat un compte
7. http://scratch.mit.edu/projects/Sonia1450/1452344
8. Incrusta
9. Hem anat al BLOG GITIC
10. Hem entrat a APUNTS
11. Hem entrat a http://www.crayonphysics.com/ a través de l’enllaç de la web
12. Més a baix, hem entrat a http://www.xinxeta.com/xinxetaframes.htm
13. Hem utilitzat el ARTIST
14. “Podeu llegir la seva argumentació al bloc "De les TIC a les TAC” que ho trobem dins els apunts (a baix de la fotografia d’un noi)
15. http://ticotac.blogspot.com/2007/03/les-tic-sn-sols-una-eina.html
16. Hem anat a : http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3651
17. Copiar el codi per incrustar i al blog
18. http://www.bbc.co.uk/
19. CLOUD COMPUTING

jueves, 25 de noviembre de 2010

AUTOAVALUACIÓ DE LA RECITACIÓ

ELECCIÓ DEL TEXT
He escollit el poema “Novembre” de Miquel Martí i Pol, el qual està composat de vint-i-sis versos de set síl·labes cadascun aproximadament. El poema, doncs, era força extens. A més, vaig trobar força positiu el fet que hi hagués dificultats per a la seva recitació, ja que vaig trobar forces entrebancs respecte a alguns versos que eren força similars.

EXPRESSIÓ ORAL
En conjunt, l’expressió oral ha estat positiva. El poema no era dels més difícils ja que el vocabulari utilitzat era força simple i la construcció de les frases era entenedora. No obstant, els nervis han pogut amb mi en algun moment i, doncs, en una ocasió s’ha interromput la recitació. Tot i això, he pogut tornar-me a enganxar ràpidament.


MIRADA
Al començament, he anat mirant les cares dels companys, observant-los d’una punta a l’altra de la classe i fixant-me en la seva atenta mirada, però en una ocasió he trobat una companya que m’ha transmès molta seguretat i tranquil·litat. Aleshores, me l’he quedat mirant més estona que als altres companys. En cap moment no he mirat al terra i al sostre. Sempre he mantingut la meva mirada a l’alçada de la cara de la meva audiència.


VEU
La veu no era tremolosa, al contrari, he vocalitzat molt bé i l’entonació del poema ha estat bona. Els nervis els duia més que res a la panxa i aquests no s’han vist reflectits a la veu durant la recitació. Pel que els meus companys m’han afirmat, la meva veu ha arribat a les seves orelles. Tot i quedar-me en blanc pels nervis durant dos segons, no he dit cap barbarisme.


POSTURA
Durant tota l’exposició, he tingut les cames paral·leles i els braços davant aguantant el paper del poema, deixant mostrar tota la meva postura sense amagar cap part del meu cos. A mesura que anava canviant la meva mirada respecte als meus companys, he anat balancejant el meu cos d’una banda a l’altra, canviant el meu propi pes de peus.


GESTICULACIÓ
Pràcticament, no hi ha hagut gesticulació. Tot i haver-me proposat els minuts abans de la recitació que havia de gesticular, els nervis han pogut amb mi. La única gesticulació (si així es pot considerar) ha estat anar doblegant el paper de suport durant la recitació. Degut als nervis i la contínua pregunta de “I si em quedo en blanc?”, m’he mantingut força rígida.

CONTROL DELS NERVIS
Tot i que exteriorment no es notaven, els nervis eren els protagonistes de les sensacions que estava experimentant. Podria considerar que he perdut els nervis en el moment en què he barrejat dos versos i això ha fet que em quedés en blanc. Aquell moment ha estat on el meu nerviosisme s’ha exterioritzat més.

ALTRES
El conjunt era força bo. Tot i que en el moment en què canvio d’ordre dos versos em poso més nerviosa, sé sortir-ne amb naturalitat i denotar una certa tranquil·litat a l’audiència. En aquell moment, les ganes de seguir recitant el poema i no quedar-me callada destacaven per sobre de totes les altres sensacions. No obstant això, la veu ha estat molt clara i, tot i els nervis, vaig respectar força els signes de puntuació que el poema requeria.